SOBRE EL TEMPS
····························································
TEMPUS IRREPARÀBILE
Foscor
Una subtil remor
La quasi impercepció d’un alè
Un impàs i,
clama un llamp!
Després,
un silenci nu,
inexplorat
I altre cop, la foscor
Juny 1998.
TEMPS
Camí imaginari creat
per l´humà
que de l´eternitat
n´ha sostret l´existència.
Desembre 1997.
DESGLOSSAMENT
la claror oberta mostra el camí
gris plom
plujós
rúfol.
per l´esquinç d´un núvol l´escamot solar
deixa anar un raig que fa cap a l´hospital
tot travessant per un dels finestrals.
a dintre
vidres intactes pensament estoic
esclat de llum sobre el llençol blanc
aliança fúlgida que al vetllaire
l´esguard fereix entre penombres ajupides.
sota el vestit rutilant del llit
el cos del vetllat escolant-se-li la vida.
migdia
renuncia la lluentor i declina el pensament.
a dins i a fora
grisor
enervació
fi
continuïtat intemporal.
Febrer 2002.
TEMPS (2)
Perseverem en anomenar-lo
per senyalitzar la nostra història,
i ell ens condemna a l´efímera existència.
Juga amb el do atribuit
tot i essent inexistent.
Si fos com els humans tindria finitud,
però és ETERN.
Desembre 1997.
Als dotze anys sabia dibuixar com Rafael. He necessitat tota una vida per saber pintar com un nen. Pablo Picasso.
Cap temps no m´hauria pas indicat
senderes d´inici i seguit,
essent tan costeroses i llargues,
només pel fi i fet d´assolir
que avui l´ésser, gràvid, m´embargui.
Potser l´inconscient, acienciat,
entén l´incomprès camí
que mai no copsarà l´intel.lecte:
el regrés a les valves atàviques
del traç, virtuós, per maldestre.
Gener 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada