1

····························································
LA VOLUBILITAT DE L'ÉSSER
····························································

INTERIOR D’ILLA

Darrera finestral d’angoixes

tramoies de silencis

basteixen perspectives de malson

Tísica resplendor

de sol convalescent

retalla fugues i horitzons

deixant esguards ferits

Calitges de cristalls d’espina

refilets de gàbies de despit

i opacs lladrucs d’esquerperia

fan esquinzar rutines d’insolència

Rellotges d’indulgència

empenyen remuntades d’espirals

de frecs sense resposta

Vespre de prestidigitació

baralla d’ombres

astre de displicències

servat en ampolla de fosca lenta

Nit de sílex

ulls vetats

copulen gat i lluna

muntats en constel·lació d’anhels

Estrugància d’espieta

ulls d’excedent

de cent alcoves òrfenes

de confluències de voluptat

Alcoves de marcida fel

dictades per calendaris de depauperació

alcoves de rancor

on hi alliten fàstig i buidor

Octubre 1999.

INTERIOR D’ILLA (2)

Obren el FINESTRAL

desigs de viure

de bat a bat pluges de delers

Ulls de nitidesa

per miratges de verídic

El SOL

flux d’esborronament

confluint amb el pregon

fotosíntesi d’amor sense despulla

En el PATI

llums colors i ombres fragmentats

capsetes de licor per delectació de l´esguard

Sentor de condiments de goig

Sonen REFILETS

Drings de mel d’agulla

vesteixen l’oïda de colors

Oda al silenci

El RELLOTGE

marca fraccions d’anhels per estrenar

mentre assaboreix intimitats viscudes

Truca el VESPRE

tornassol d’ombres de mudesa

Palp de nit de satí

Preludi afrodisíac dels amants

LLUNA

somrís de nit sencera

Testimoni de mil frecs de complaènça

de pell d’embat dúctil a les mans

L’ALCOVA

embolcalla puzles de passions

que fan bleixar cossos de vetllada

Aixopluc de silencis de repòs

De MATINADA

resten oberts ulls de FINESTRAL

Octubre 1999.