L'URBS
····························································
ENTENÇA
un vent rúfol em frena la passa.
Demà amb record melangiós,
el reviuré oreig suau i generós.
Caldria no enyorar vents passats,
els que transforma, a pler nostre,
la pàtina del temps,
sinó sentir satisfacció d’haver viscut
cada
pas de la vida tal com es produí,
car, els hi donem valoració
cregudament immovible,
esdevenint, més tard, canviable
en la maduració progressiva d’hom.
És el conjunt d´experiències vitals
i posterior comprensió,
que conformen el grau
de la nostra
realització humana.
Setembre 1990.
ESCOSSELL
Pel forat retallat
en el sòl cimentat
que forma el parc urbà
albira un ull de terra
amb faç quasi escanyada.
L’orgull el fa obstinar-se
en mostrar la seva puresa,
ja que, la fasomia,
brossa i pols li emmascaren.
De dins la seva entranya
emergeig el ferm tronc
d’un plàtan tot disparant
al cel frondós brancatge.
Terra i soca el Fat les agermana,
mes, també les humil·liarà
amb la pixarada d’un gos rondaire.
Novembre 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada