PLUJES
····························································
PLUJA URBANA
Sobre tolls d’aigua perduda
esclaten bombolles de so eixut.
Les germina una pluja emmudida,
víctima de l’eixordador trànsit urbà.
La pluja s’enutja amb el tirà que la silencia
i clama ajut a l’esporàdica companya.
Respon plaent la tempesta,
engegant un remoreig llunyà.
No es fa esperar l’arribada
i la urbs sencera s’estremeix
sentint-la al seu damunt bramular.
El trànsit, orb, resta aturat
tornant-se llanguit el braó.
Apaivagat el bramul tempestuós,
la pluja s’expressa amb càntics
que evoquen el cicle vital plujós.
Hom s’apressa a cercar aixopluc
mentre letàrgiques consciències
s’amaren d’aigües purificadores.
Octubre 1994.
COMPLICITAT
La pluja xopa el bosc,
li fa l’ullet al robust arbre:
senyal que incita al gest
de protegir la marca que ella deixa.
I l’arbre, amb aprovació,
barra el pas al sol
privant-li de llevar el llegat
que al seu peu roman.
Un cop el bon acord acomplert,
molsa i humitat, plegades,
seran vànova i catifa acotxant
la tendror del fredolic i el pinetell.
Febrer 1999.
XÀFEC
Xafogor.
Espurnes fosques
crivellen l’empedrat ardent.
Intermitents,
s’encenen unes se n’apaguen d’altres.
Esguardant-les de reüll:
la natura en moviment digital.
Més tard,
l’asfalt és un torrent.
Setembre 1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada