2

····························································
SENSACIONS DEL VIURE
·····························································

AMFITEATRE

 Si et mous, ets escrutat.

Si parles, et vigilen.

No escoltis, perquè et veuen;

i els ulls, per no mirar!

Tens vocació d’actor

i al mig del món t’asseus,

mes, representaràs

el signe que ell t’imposi,

no pas el teu voler.

Maig 1997.

BÚSTIA

Va ser fàcil obrir-la.

Embocà la mà endins

escrutant-li l’entranya.

 Sentí, però, un inesperat dolor

en l’anhel, ferit pels incisius

ullals de la buidor perpètua.

Se li remogueren els pòsits de la solitud

enterbolint les deus del seu cos.

I obstruint-li els porus per dins

els llagrimalls ressecs de sentiments,

per una absent carta imaginària,

no el van deixar regalar llàgrimes.

Setembre 1994.

EMANCIPACIÓ

Anhela un vol que travessi el llindar.

Hom creu menar el Fat: un somni fal·laç,

no breguis pas, és el temps el que esmola.

Vius un present, mes, pretens un futur

que no serà, ans, present o passat.

Humans miops, fets per allotjar el plor

que fa vessar un pler mai no aconseguit,

com la llibertat que el ninot gaudeix

quan grua l’indult plantat dalt la falla.

Juny 1997.

T.V.

 Imatge i lèxic, reduïts a fútils missatges,

debiliten, poc a poc, el rigor selectiu.

 Generen obligada dependència

a l’espectador desidiós,

qui, espargint brases,

dissipa l’ancestral comunió

de la casolana convivència.

Maig 1994.