1

·························································

CIRCUMVAL·LACIÓ
 ·························································

La batalla de Tetuan, Marià Fortuny (1882).

 HISTÒRIA

Altiva, absoluta, intocable.

Creuades, guerres i batalles;

sabres, faixes i medalles.

Feixuga i indigesta: la història oficialista.

Noms, dates, reis: garbuix cronològic onomàstic.

Tot ben ordenat, però, quadriculat i informatitzat.

Herois il·luminats, o bé, traïdors conspiradors

-intercanviables, segons coordinades

ideològiques o geogràfiques-.

Bons i dolents, gestes on derrotes,

frases lapidàries: un patró.

Segueix la repetició!

Assassinats, tiranies, abusos de poder…

Contínuament es projecta el fotograma

i, uns colors premeditadament sobreposats

del ranci film anul·len el missatge.

Tot i amb quasi cinc mil·lennis d’existència,

amb informació de passat i vivències de present,

hom renuncia a fer anàlisis comparatives.

Estereotipades ments troben novadors

fets i personatges actuals

quan, amb reiteració, s’han produït

al llarg de tot l’episodi humà

-només diferenciats per l’embolcall de l’època-.

Les jerarquies seguiran cavalcant

damunt el retruny del llamp

i, els súbdits, per inèrcia, planyent-se

del destí –diran, tocat en sort -.

Hereus i continuadors, els uns i els altres,

de genealogies eternitzades per pròpia voluntat.

Desembre 1990.