···················································
DEL
PENSAMENT
···················································
PASSAT
Del temps, immesurable i etern,
n’hi esgarrapem bocins i els col·leccionem.
Amb ells aixequem un temple de fums
inconcrets:
el nostre passat llunyà.
Ignorem si foren realitats o simplement
somnis,
car, de cert, sols sabem quins foren els
nostres desitjos,
doncs, desconeixem si cristal·litzaren en
vivències,
o bé, quedaren verges en la nostra ment.
Setembre 1990.
PRESÓ
Entre els barrots del cos
rau presonera l’ànima.
Inútilment forceja
amb el test embolcall:
un físic limitat
que nega l’infinit.
Setembre 1998.
PÚLPIT
Esmorteïda la saviesa,
no colpeja ja la saba
una dialèctica ofegada
ni un soliloqui exhaurit.
Wagner és vigent!
Març 1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada